Conferència a càrrec de Jaume Cela sobre: “Els quatre reptes a l’Escola d’avui”.

El dilluns dia 11 de novembre el mestre i pedagog Jaume Cela, va venir a la Facultat de Blanquerna, a fer una conferencia sobre “ Els quatre reptes a l’Escola d’avui” als alumnes de primer d’educació infantil i primària.

A ell li van demanar que parles sobre l’educació en el segle XXI, però va dir que era impossible parlar sobre aquest tema i va fer una aportació mes modesta, que seria el donar idees dels quatre reptes que l’educació té plantejat avui en dia. El professor Cela en va fer pal·lès que el futur és un interrogant, i això fa que  alguns autors diguin que “els mestres som els gestors de la incertesa” que és una imatge de elementar la feina del mestre.

Va dir que nosaltres els futurs mestres estaríem submergits en un món d’incertesa i que d'on de seguretats clares i unides n’hi haurien poques. 

La vida es canvi i el canvi en la societat és un camí constant. Estem vivint en una societat sobre-accelerada i que la tecnologia ha influït sobre el temps és un fet. Cela ens dona l’exemple del correu electrònic i del mòbil, on diu que no vol que li colonitzin mes el temps. El mòbil el que fa és desplaçar el temps en la relació , quan la pregunta ja no és ,”¿Què hi ha en Joan?” sinó la de” ¿On és?” i vol dir que hem tret el temps en l’educació i l’hem convertit en “el temps d’Ikea”. Ens explica el perquè d’aquesta frase amb un altre exemple sobre els mobles que es compraven abans, que eren per tota la vida i que avui en dia tot es al moment, i com a conseqüència l’idea de compromís s’afebleix molt convertint-se en el mes breu possible i amb data de caducitat. 

  

Ens donà una recomanació per aprofundir en el tema de la societat amb el sociòleg polonès Zygmunt Bauman, el plantejament del qual es basa en la cerca de l'identitat com a tasca i responsabilitat vital del subjecte.

Mai s’havia tingut tanta pressió en les escoles, és un ofici en tensió. Hem de saber diferenciar entre la realitat i el desig, tenir clara la diferència entre el que volem aconseguir i el que realment aconseguim. Ara tenim una pluralitat argumentativa i moltes idees diferents i això crea la inseguretat del futur.

Ens explica que mai s’ha arribat a decidir un currículum bàsic per a tots, perquè quan es fa un currículum es pregunta als experts com en  matèries de matemàtiques o de ciències socials i la seva resposta es tot, però Jaume Cela pensa que seria millor preguntar els ciutadans de la societat que necessiten per viure en una societat tant complexa com la de ara, i així  aclarir un currículum bàsic.

El que ha de tenir present el currículum:

-Ha de tenir present la pluriculturalitat i el plurilingüisme.

-Tenir cura del cos dels infants: exemple educació física, psicomotricitat etc.

-Ensenyar el consum del criteri, societat consumista.

-Preservació del medi.

-Ús de les noves tecnologies.

Que hem de fer per ser bons mestres?

Tres paraules clau que hem de realitzar perquè els infants puguin adaptar-se a la societat:

-Acollir  a tots el nens.

-Mostrar la realitat del món.

-Acompanyar als alumnes  al descobriment del món.

Són paraules per a qualsevol mestre, per poder fer la seva funció orientativa per els alumnes, i que ells puguin triar la forma de vida que vulguin per a la societat.

Els quatre reptes de l’escola d’avui:

El primer seria deixar que les criatures siguin criatures. “ Educar és un acte de present que conté el passat en acte de memòria i el futur en forma d’esperança”. El que em d’aprendre és el que necessita el nen que és te al davant, i sobretot en edats petites el que han de fer és jugar. No estressar els nens amb tantes activitats” els nens estressen, no s’estressen” exemple de la Mafalda. “ Tenim nens angoixats perquè amb tres anys no saben anglès”. El que aconseguim amb això es apartar-los del joc lliure que és on ells recreen la seva manera de veure el món. El repte es deixar que els nens siguin nens.

El segon repte és crear un currículum rellevant i amb temes lligats com la responsabilitat.  Crear a un narrador del món o una veu que tingui clar com gestionar el seu projecte de vida i donar respostes a preguntes com: Què hem d’ensenyar en aquest món de canvi constant? Quina relació ha de tenir el present i el passat amb la tradició? De quina manera el currículum ens pot ajudar ha de lluitar contra la injustícia social? El  instrument mes important del mestre és la falda perquè dona tendresa i capacitats d’escolta. Han de tenir la possibilitat de equivocar-se sense preocupar-se.

El tercer repte és crear centres inclusius on tota la població tingui cabuda en el sistema educatiu i criteris ètics. Són les institucions escolars las que tenen la obligació de adaptar-se a les necessitats del infant. Ja que tots els nens són absolutament diferents.

El quart repte és donar sentit a allò que fem, i crear un aprenentatge motivador i atractiu per els nens.

La principal obligació que tenim per ser mestres és estimar als nostres infants i sinó fer-ho veure.

Valoració personal:

La conferencia m’ha agradat i m’ha sorprès en molts moments. Estic d’acord amb algunes de les explicacions de Jaume Cela, com que l’alumne sigui el que et diu si ets bon mestre no ser tu el que et consideres bon mestre. 
És un privilegi que vingui a explicar-nos la seva gran experiència i crec que m’ha motivat més per fer aquesta feina. Considero que els quatre reptes que ens ha plantejat són una bona base per plantejar l'educació del futur.
M'ha impactat alguns dels aspectes que ens ha plantejat de l'escola, com l'exemple d'Ikea, perquè jo considero que avui en dia si que tot té data de caducitat i l'educació és un camp que no n'hauria de tenir.